dijous

Castells...

10 comentaris:

  1. Les figures de sorra són tot un art,(no sé pas com s'aguanten) i aquest castell és molt bonic. Ets tu l'artista?...
    Petons.

    ResponSuprimeix
  2. Hola M.Roser, ja m'agradaria ser jo l'artista! No, l'artista era un Rodamón que un matí d'un diumenge molt fred, compartia amb els passejants aquesta obra d'art.
    I no s'aprecia el tamany perquè era bastant gran.
    Un petonet!

    ResponSuprimeix
  3. Art efímer, m'agrada molt. Suposo que és la màgia que té!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu, i sembla que el valoris més!
      Una abraçada :)

      Suprimeix
  4. L'autor ha suprimit aquest comentari.

    ResponSuprimeix
  5. Jo crec que a tots ens agrada fer castells de sorra. Podem passar-nos hores i hores i tan sols es necessita sorra, aigua i imaginació. És divertit i, a més, totalment gratis.
    Pregunteu perquè no cau la sorra, oi?
    En la construcció de castells de sorra també hi ha alguna cosa de ciència. Els castells de sorra estan formats per milions de minúsculs granets de sorra. La fortalesa d'un castell de sorra dependrà de com interactua aquest material granulat.

    Quan està seca la sorra, els grans cauen, en canvi quan està humida es queda enganxada perquè l'aigua forma petits ponts entre gra i gra. La tensió superficial -la mateixa que permet que alguns insectes caminin sobre l'aigua- actua com a bandes de goma entre els grans.
    Si seguim afegint aigua, s'omplen els espais entre els grans i els ponts desapareixen i la sorra comença a fluir.

    El comentari anterior està esborrat sense voler, Ho sento molt.

    Salutacions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Carai Josep què interessant! moltes gràcies per la teva explicació científica. Ademés d'interessant m'agrada com ho expliques.
      És cert que jugar amb la sorra i l'aigua relaxa a gran i petits, és terapèutic.
      No pateixis pel comentari esborrat, al contrari, gràcies per tornar-lo a escriure.
      Una araçada :)

      Suprimeix
    2. Jo també t'agraeixo l'explicació Josep, ara ja sé perquè s'aguanten. Gràcies.

      Suprimeix
  6. són castells fets amb la imaginació i tan delicats com la màgia...
    gràcies per visitar-me i afegir-te al meu bloc, ens anem visitant

    una abraçada mataronina
    joan

    ResponSuprimeix
  7. Hola Joan, gràcies a tu!
    Una abraçada, en aquests moments de vacances
    :)

    ResponSuprimeix