He, he...Estalviar sabó i sobretot aigua, està molt bé, però lletres no, que ens cal dir moltes coses...Algun "gamberrete" les deu haver esborrat! No sé si des d'on ets tu podràs veure les llàgrimes de Sant Llorenç, jo no. Bona nit.
I si retallem nosaltres? El que hauríem de fer és no gastar res. Que passaria si no fem servir l’electricitat uns dies, o el gas, i comprar el més just possible. I no agafar ni tren ni l’autobús urbà si no és imprescindible. I els diners sota el llit? Seriem capaços? ... No diré el nom però si la frase: el govern ha entrat impunement al meu supermercat i s'ha endut dins del carro la nòmina de desembre. De quin color és aquesta línea que han trepitjat, la vermella?
Josep, entenc el que expresses i tens molta raó. Jo també ho he pensat un munt de vegades. Crec que tots ens sentim saquejats, tant els que tenim feina i com els que no en tenim, tant els gran com els joves. I si retallessim nosaltres...,ells ja no sabríen fer anar les tissores!
Si ens hem de posar a retallar, ens hi posem!
ResponEliminaDoncs Xexu...ret(a)llem. Però vigilem, a veure si ens quedem sense (t)all.
ResponElimina:)
He, he...Estalviar sabó i sobretot aigua, està molt bé, però lletres no, que ens cal dir moltes coses...Algun "gamberrete" les deu haver esborrat!
ResponEliminaNo sé si des d'on ets tu podràs veure les llàgrimes de Sant Llorenç, jo no. Bona nit.
Ai, temps de retallades!
ResponEliminaNo he vist la pluja d'estrelles, però fa una setmana vaig veure un estel amb cua i vaig demanar un desig :)
No et limitis als estels…!
EliminaJo et recomano que cada vegada que vegis alguna cosa amb cua demanis un desig… mai se sap! ; )
Jajaja...Moltes gràcies Dimoniet per la recomanació.
Elimina:)
Dimoniet, estic pensant...ara visc amb un gatet negre preciós ...Hauré de fer un mantra quan estigui a casa :)
EliminaEspero que es faci realitat...
EliminaDoncs demana, demana, demana… algun es farà realitat… ja veuràs!
EliminaI si retallem nosaltres? El que hauríem de fer és no gastar res. Que passaria si no fem servir l’electricitat uns dies, o el gas, i comprar el més just possible. I no agafar ni tren ni l’autobús urbà si no és imprescindible. I els diners sota el llit? Seriem capaços? ... No diré el nom però si la frase:
ResponEliminael govern ha entrat impunement al meu supermercat i s'ha endut dins del carro la nòmina de desembre. De quin color és aquesta línea que han trepitjat, la vermella?
Una abraçada.
Josep, entenc el que expresses i tens molta raó. Jo també ho he pensat un munt de vegades.
ResponEliminaCrec que tots ens sentim saquejats, tant els que tenim feina i com els que no en tenim, tant els gran com els joves.
I si retallessim nosaltres...,ells ja no sabríen fer anar les tissores!
Una forta abraçada.