diumenge

Temps d'estalvi

Estalviar sabó...,

estalviar aigua...
i estalviar lletres (aig(u)a)...

11 comentaris:

  1. Si ens hem de posar a retallar, ens hi posem!

    ResponElimina
  2. Doncs Xexu...ret(a)llem. Però vigilem, a veure si ens quedem sense (t)all.
    :)

    ResponElimina
  3. He, he...Estalviar sabó i sobretot aigua, està molt bé, però lletres no, que ens cal dir moltes coses...Algun "gamberrete" les deu haver esborrat!
    No sé si des d'on ets tu podràs veure les llàgrimes de Sant Llorenç, jo no. Bona nit.

    ResponElimina
  4. Ai, temps de retallades!
    No he vist la pluja d'estrelles, però fa una setmana vaig veure un estel amb cua i vaig demanar un desig :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dimoni escuatd’agost 13, 2012

      No et limitis als estels…!
      Jo et recomano que cada vegada que vegis alguna cosa amb cua demanis un desig… mai se sap! ; )

      Elimina
    2. Jajaja...Moltes gràcies Dimoniet per la recomanació.
      :)

      Elimina
    3. Dimoniet, estic pensant...ara visc amb un gatet negre preciós ...Hauré de fer un mantra quan estigui a casa :)

      Elimina
    4. Espero que es faci realitat...

      Elimina
    5. Dimoni escuatd’agost 13, 2012

      Doncs demana, demana, demana… algun es farà realitat… ja veuràs!

      Elimina
  5. I si retallem nosaltres? El que hauríem de fer és no gastar res. Que passaria si no fem servir l’electricitat uns dies, o el gas, i comprar el més just possible. I no agafar ni tren ni l’autobús urbà si no és imprescindible. I els diners sota el llit? Seriem capaços? ... No diré el nom però si la frase:
    el govern ha entrat impunement al meu supermercat i s'ha endut dins del carro la nòmina de desembre. De quin color és aquesta línea que han trepitjat, la vermella?

    Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Josep, entenc el que expresses i tens molta raó. Jo també ho he pensat un munt de vegades.
    Crec que tots ens sentim saquejats, tant els que tenim feina i com els que no en tenim, tant els gran com els joves.
    I si retallessim nosaltres...,ells ja no sabríen fer anar les tissores!

    Una forta abraçada.

    ResponElimina